Impost sobre les hipoteques

Impost sobre les hipoteques

Impost sobre les hipoteques

Catalunya aumenta al 2% l’impost sobre les hipoteques.

Amb data 16 de juliol el Govern de Catalunya ha aprovat un decret pel qual el tipus impositiu que ara paga la banca en l’impost d’actes jurídics (AJD) augmenta l’1,5% al 2%. S’estima que aquest canvi legal permetrà a la Generalitat recaptar més de 81 milions d’euros a l’any.

L’impost sobre actes jurídics documentats grava, sobretot, la constitució de préstecs hipotecaris i és recaptat per les comunitats autònomes.

Es tracta d’un tribut que l’any passat va ser objecte de polèmica a causa de diverses sentències creuades del Tribunal Supremo sobre qui havia d’abonar, si la banca o el client. Aquest debat es va tancar amb la intervenció del Govern Estatal per a que a partir d’aquest moment recaigués el seu pagament en les entitats bancàries. En l’actualitat, les CC.AA. graven la constitució d’hipoteques amb una taxa que varia entre el 0,4% i el 2%.

A més d’aquest augment de l’AJD que converteix Catalunya en la comunitat amb el tipus d’impost més alt, el decret llei de mesures tributàries urgents i de lluita contra el frau fiscal de Catalunya preveu altres mesures tributàries, com la inclusió com a subjectes passius als fons de titulització que són titulars de grans paquets d’habitatges buits.

 

Impost sobre les hipoteques

 

El decret haurà de ser aprovat pel Parlament de Catalunya abans de la seva entrada en vigor, atès que aquestes iniciatives estaven inicialment previstes en els Pressupostos de la Generalitat per al 2018, que no van aconseguir ser aprovats i que van obligar a prorrogar els de l’any anterior .

 

FONT: Cinco Días

http://cincodias.elpais.es

Si t’ha agradat aquesta publicació de “Catalunya aumenta al 2% l’impost sobre les hipoteques”, també et pot interessar

Pisos Vacíos

Pisos Vacíos

Pisos Vacíos

El Supremo confirma la nulidad de la tasa a los pisos vacíos.

El Tribunal Supremo (TS) ha confirmado la nulidad de la tasa que el Ayuntamiento de Barcelona aprobó en 2016 para grabar a los pisos que lleven más de dos años Vacíos. Así ratifica una Decisión anterior del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), que ya invalidó la medida adoptada por el gobierno de la alcaldesa Ada Colau porque entendía que invadía competencias que corresponden a la Generalitat.

El Consistorio recurrió contra la sentencia delTSJC que había anulado la tasa municipal para las Viviendas desocupadas y había dado la razón a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB), que había impugnado la iniciativa. En ESTA Sentencia, ahora revalidada por el Tribunal Supremo, el TSJC concluye que el Ayuntamiento no puede imponer una tasa sobre pisos desocupados porque es la Generalitat quien tiene Competencias Exclusivas en la materia, como establece l’Estatut de Catalunya, y los consistorios solamente los pueden ejercer en relación con la vivienda pública y protegida.

Pisos vacíos

El Supremo rechaza el argumento del Ayuntamiento según el cual la anulación de la tasa supone la infracción de artículos de la Ley reguladora de las haciendas locales y de la Carta Municipal. En su opinión, la regulación de los Impuestos locales se hace a través de las ordenanzas fiscales, que disponen de un buen margen pero que no pueden “Dejar sin Efecto el Cumplimiento de lo que establece la Ley sobre los elementos Esenciales de cada tributo” .

La tasa, contra la que también ha recurrido la Asociación Española de la Banca, preveía multar con 633 euros a los Propietarios de pisos que hubieran Estado declarados de uso anómalo porque hiciera más de dos meses que estaban desocupados injustificadamente, y con 266 euros más por cada requerimiento por no haber atendido la orden municipal de cese de la situación.

 

FUENTE: La Vanguardia

http://www.lavanguardia.com

Si te ha gustado esta publicación sobre “El Supremo confirma la nulidad de la tasa a los pisos vacíos”, también te puede interesar

Aprofitar l’energia solar que reben les façanes

Aprofitar l’energia solar que reben les façanes

Aprofitar l’energia solar que reben les façanes

El Grup de Recerca SWIFT (sigles de Solar and Wind Feasibility Technologies) de la Universitat de Burgos (UBU) ha mesurat la radiació solar que reben les façanes dels edificis en un estudi experimental dut a terme a la ciutat de Burgos.

Els resultats apunten que les instal·lacions fotovoltaiques verticals poden ser viables i que, en el futur, la combinació adequada de les superfícies disponibles serà clau per aconseguir edificis de consum energètic gairebé nul.

 

Aprofitar l’energia solar del vidres fotovoltaics que substitueixen els vidres tradicionals

En els últims anys s’han desenvolupat panells fotovoltaics que poden ser adaptats o integrats en edificis, com els vidres fotovoltaics, que substitueixen els vidres tradicionals de les finestres o es poden integrar en les façanes de vidre dels grans edificis.

Així mateix, també hi ha desenvolupaments per a incorporar a tendals, marquesines, a les lames de les persianes o que s’integren directament substituint part del mur, com si fos un material decoratiu de la façana.

 

Aquests productes ja es poden veure en molts edificis, nous o rehabilitats, d’ús públic o residencial però ¿se sap quanta energia solar reben? Quan es dissenya una instal·lació fotovoltaica, un dels aspectes clau perquè la seva eficiència sigui la màxima és que els panells estiguin adequadament col·locats i que rebin la màxima quantitat de radiació solar possible.

La radiació màxima s’aconsegueix quan els raigs solars incideixen perpendicularment sobre el panell. Però això depèn de la latitud en què es troba la instal·lació i del dia de l’any.

 

Així, és fonamental conèixer les dades de radiació solar del lloc on s’instal·len els panells per saber quanta energia podrien produir i analitzar la seva viabilitat econòmica. Però les dades que s’utilitzen actualment per dimensionar les instal·lacions fotovoltaiques són els obtinguts per al pla horitzontal, aquells que es mesuren de forma habitual a les estacions meteorològiques.

 

Amb l’objectiu de determinar la quantitat exacta d’energia solar que s’obté a les façanes, l’equip de la UBU va mesurar experimentalment l’energia total rebuda en superfícies verticals orientades a les quatre direccions cardinals (nord, sud, est i oest), utilitzant una instal·lació que disposen a l’Escola Politècnica Superior de Burgos.

En total, van realitzar mesures durant 45 mesos de manera contínua, seguint uns estàndards de qualitat molt restrictius per assegurar que les dades eren fiables.

 

Els resultats apunten que les instal·lacions fotovoltaiques verticals són completament viables.

Encara que els edificis consumeixen de manera contínua, les façanes reben l’energia a hores diferents depenent de la seva orientació. Es va obtenir que, en els mesos d’hivern, la façana sud rep més energia que la superfície horitzontal en la mateixa localització, de manera que una instal·lació en aquesta façana produeix més que la col·locada a la teulada.

 

Així mateix, les façanes est i oest produeixen aproximadament la meitat que la superfície horitzontal, perquè una rep el sol de matí i una altra el de tarda, però entre les dues es podria distribuir la producció al llarg de tot el dia. Fins i tot la façana nord produeix aproximadament un 25 per cent de la superfície horitzontal en la mateixa localització.

 

Es tracta, en definitiva, de combinar adequadament les superfícies disponibles i aprofitar també altres avantatges de les instal·lacions, com la millora de l’envoltant de l’edifici o fins i tot de la seva estètica.

 

Tots sabem que l’orientació sud és sempre la més assolellada, la que rep més hores de sol al llarg de l’any, però no s’ha de menysprear l’energia que es rep en altres orientacions. La superfície disponible a les ciutats és limitada i, però, és on més interessa disposar d’energia ja que és on es consumeix.

Amb aquest estudi per aprofitar l’energia solar, s’analitza les possibilitats de superfícies que, en principi, podrien semblar poc adequades per acollir instal·lacions fotovoltaiques. Però l’estudi també és important per a conèixer l’energia tèrmica que es rep a través de cada façana i la il·luminació natural disponible.

 

FONT: Noticias de la Ciencia y la Tecnología

https://noticiasdelaciencia.com/art/31342/aprovechar-la-energia-solar-que-reciben-las-fachadas-clave-en-la-edificacion-del-futuro

 

Si t’ha agradat aquesta publicació de “Aprofitar l’energia solar que reben les façanes”, també et pot interessar

Cases modulars: pros i contres.

Cases modulars: pros i contres.

Cases modulars: pros i contres.

 

I si la teva nova casa és modular? Abans de decidir, analitza pros i contres.

L’edificació d’un habitatge fabricat en un taller i transportat en la seva ubicació definitiva competeix amb l’obra nova tradicional, però hi ha peculiaritats que és millor conèixer per endavant.

La reactivació del sector de la construcció, que al juliol va ostentar el creixement en permisos d’obra nova més consistent des de 2008, té un actor relativament nou en les anomenades cases modulars, és a dir, aquelles estructures i tancaments que es fabriquen per parts en un taller , per a ser transportades i acoblades posteriorment en el lloc escollit pel propietari. Segons dades del directori de professionals de la construcció Habitissimo, les edificacions modulars han passat d’unes 2.000 el 2015 a 7.000 el 2017, un valor absolut sens dubte residual comparat amb l’obra nova tradicional -ja que només entre agost de 2017 i juliol de 2018 es van visar 93.655 habitatges de nova planta-, però que suposa un increment del 250% en dos anys.

Davant de les innegables avantatges d’aquest tipus d’habitatge, hi ha també traves, que el potencial usuari haurà de conèixer i avaluar abans de decantar-se per ell.

L’estalvi de diners i temps d’espera, i el disseny personalitzat, són les principals avantatges competitius de les cases modulars, segons l’opinió dels professionals que es dediquen a la seva fabricació i venda. “Els terminis de lliurament passen de 18 o 24 mesos de la construcció tradicional a aproximadament la meitat”, segons el gerent d’industrialització de Aedas Homes, el negoci, basat en la fabricació industrialitzada de residències li permet oferir habitatges unifamiliars adossats de 197 metres quadrats per 370.000 euros a Torrejón de Ardoz (Madrid), entre d’altres projectes.

En tractar-se d’un procés industrialitzat, el control de qualitat és major, així com la relació entre qualitat i preu. Les economies d’escala que es poden fer en la producció, llavors, són clau per entendre aquests avantatges.

Així com es diu que una casa no es construeix a partir de la teulada (o, potser, sí, en el cas dels habitatges modulars), de la mateixa manera, abans de decidir el disseny del seu futur domicili, el propietari haurà de tenir un terreny sobre el qual edificar-lo. Haurà de ser urbanitzable i, si és pla, el projecte serà més senzill i barat, encara que no ha d’haver problema per modificar-lo o adaptar l’habitatge a les seves característiques

En el cas de no haver-ho adquirit encara, el terreny es podria comprar a través d’un préstec al consum, que l’import màxim serà de 60.000 euros. Una hipoteca també és una opció, però és molt probable que amb ella no es pugui finançar més que el 50% o el 60% del valor de la compra del terreny, amb un termini d’amortització d’entre 10 i 15 anys.

El pas posterior és la subscripció d’un préstec hipotecari, anomenat autopromotor, per a la construcció de l’habitatge. Les cases modulars són hipotecables com qualsevol habitatge que s’hagi de construir. Obtenir una hipoteca si ja s’ha constituït una altra per a adquirir el terreny no és tan fàcil. En aquest cas, les entitats finançaran només el 60% del valor de l’immoble. A més, si poden canviar d’ubicació amb tan sols pujar-los a un camió, no podran considerar-se béns immobles. Per tant, els bancs només concediran un préstec al consum o una hipoteca sobre un altre bé com a garantia.

Per contra, si l’habitatge comptés amb fonamentació, accés a subministraments, llicència i projecte, rebria el mateix tractament que un bé immoble. La clau està en aquests elements, que són altres tantes condicions d’accés al Registre de la Propietat.

Però, si en l’habitatge de construcció tradicional es finança habitualment fins a un 80% de la taxació, com taxar una casa modular si l’edifici no s’ha construït encara? En aquest supòsit, per determinar el valor futur de la casa, “la companyia taxadora examinarà el projecte d’obra juntament amb el terreny. Per contra, quan l’habitatge modular pertany a una promotora immobiliària, com en el cas de Aedas Homes, el futur propietari podrà sol·licitar una hipoteca normal i corrent. Les condicions són les mateixes que en qualsevol promoció d’obra nova.

Com passa en qualsevol tipus de construcció, el client haurà de comptar també amb la llicència urbanística i d’obra, un permís atorgat per l’Ajuntament en què s’ubicarà el immoble. El seu cost ronda el 2% del valor del terreny. Altres llicències complementàries poden ser demandades per les administracions locals.

Un cop construïda la casa, caldrà sol·licitar la cèdula d’habitabilitat, el preu és l’1% del cost de l’habitatge, així com l’alta de tots els subministraments. La majoria de les empreses del sector s’encarreguen de preparar tota la documentació necessària per a presentar als ajuntaments i, d’aquesta manera, legalitzar l’habitatge.

Tampoc caldrà oblidar-se del segur de llar. En aquest tipus d’habitatge cal prestar atenció a la possible presència de materials combustibles, així com al fet que moltes instal·lacions corren per sota del forjat i les comeses estan enterrades, el que redueix l’eficàcia d’algunes assegurances.

Un altre element que cal tenir en compte és que, en venir la casa literalment muntada de fàbrica, moltes vegades no es trobaran reparadors independents i el client haurà de buscar al fabricant perquè li gestioni qualsevol incidència. “Això implica buscar un assegurador que estigui disposat a indemnitzar abans de la reparació. Tampoc haurà de posar pegues quan el seu client sol·liciti perit i indemnització i haurà de ser àgil en la gestió i el pagament.

 

FONT: El País

http://www.elpais.es

Si t’ha agradat la publicació de “Cases modulars: pros i contres”, també et pot interessar

Catalunya suprimeix els tipus reduïts en AJD

Catalunya suprimeix els tipus reduïts en AJD

Catalunya suprimeix els tipus reduïts en AJD.

Catalunya va decidir el passat dia 13 de novembre avançar-se a la resta de comunitats autònomes i suprimir mitjançant un decret els tipus reduïts de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD).

Ara, seran les entitats financeres i no els contribuents els que paguin aquest tribut, i segons la Generalitat, ja no té sentit que hi hagi un tipus reduït per a tres col·lectius: persones amb discapacitat, menors de 32 anys i els compradors d’habitatge de protecció oficial (HPO).

A partir d’ara, tots els préstecs hipotecaris mantindran un mateix tipus impositiu, del 1,5%, que seguirà sent el més alt d’Espanya i que ja tenen Andalusia, Aragó, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Galícia i Múrcia.

Amb aquests canvis, la Generalitat preveu recaptar 16,5 milions d’euros més, segons els càlculs de la Conselleria d’Economia i Hisenda.

Fonts d’aquest departament asseguren que prenen aquesta decisió per seguretat jurídica, per tal d’eliminar qualsevol dubte que puguin tenir els ciutadans i les entitats financeres. No hi haurà canvis per a les exempcions que estableix la llei per a organitzacions religioses, l’obra social vinculada a les antigues caixes d’estalvis o entitats sense ànim de lucre reconegudes per les administracions.

Fins ara, a més del tipus general del 1,5% a Catalunya, hi havia tres tipus reduïts: per als joves de menys de 32 anys que signessin una hipoteca per a la compra d’un habitatge habitual i les persones amb una discapacitat acreditada igual o superior a el 33%, se situava en el 0,5%.

En el cas de la compra de pisos en règim de protecció oficial, era del 0,1%. Aquesta regulació s’establia en la llei d’acompanyament dels Pressupostos de 2001, que ara deixa d’estar en vigor.

La gran majoria de la recaptació per AJD procedeix dels actes notarials pels préstecs hipotecaris. Aquest any, la Generalitat preveia ingressar per aquest tribut 479.400.000. Fins a l’agost, la seva recaptació es situava en els 328.100.000, un 15% més que l’any anterior. Aquesta figura és considerada com un dels millors termòmetres per conèixer el dinamisme de l’economia. A Catalunya, la seva major recaptació es va viure just abans de la crisi. El 2006, va ingressar 1.663 milions, i el 2007, 1.502.000.

A partir de 2008, va experimentar una caiguda en picat: 892 milions el 2008, 624 el 2009, 519 el 2010, 477 el 2011, 365 el 2012 i 301 el 2013. No obstant això, en els últims cinc anys s’ha anat recuperant: 308 milions el 2014, 368 el 2015, 398 el 2016 i 460 el 2007, la dada més alta en set anys. Però segueix sent una quarta part del màxim històric abans de la crisi.

FONT: Diario Expansión

http://www.expansion.es

 

Si t’ha agradat la publicació de “Catalunya suprimeix els tipus reduïts en AJD”, també et pot interessar

La compra d’habitatges sobre plànol

La compra d’habitatges sobre plànol

La compra d’habitatges sobre plànol.

La compra d’habitatges sobre plànol o adquirir una llar que es coneix virtualment té avantatges, però cal estar atent a algunes qüestions per evitar sorpreses.

Els controls perquè no torni a haver-hi una superproducció de cases; la descompensació entre la demanda i l’oferta d’habitatges; les condicions de finançament per a la seva construcció; una major facilitat per al pagament, i la possibilitat d’adaptar les característiques d’aquesta llar a les necessitats del potencial comprador, fan que moltes promocions es realitzin sobre plànol.

Encara que, en general, el principal atractiu de la compra d’habitatges sobre plànol és econòmic, ja que, de vegades, pot portar algun descompte per al comprador, aquest també ha de saber els riscos que assumeix amb aquesta elecció.

els principals riscos tenen a veure amb la solvència del promotor i del projecte que es va a executar; amb el calendari establert dels pagaments a compte; el compliment dels terminis de lliurament de l’habitatge, i les característiques i qualitats de l’immoble contractades.

Cal no oblidar que els terminis de lliurament és poden veure afectats per molts diversos motius.

Entre d’altres, la inseguretat jurídica per canvis normatius i en matèria d’urbanisme per anul·lació de planejaments, encara que es compti amb llicència d’obra.

En una decisió tan important com és la compra d’un habitatge, principalment si és el primer, no es pot donar puntada sense fil. El Colegio de Registradores, en la seva guia “Cómo comprar una vivienda en España”, recomana “no signar contracte, ni lliurar quantitat a compte alguna, sense comprovar que la promotora amb la qual estem contractant existeix, i que la persona que signa en el seu nom està facultada per fer-ho.

Per obtenir certa informació de la companyia en qüestió, que ens porti a verificar que estem davant d’una empresa solvent i amb trajectòria en el sector, és important acudir al Registre Mercantil, i també visitar pàgines webs especialitzades en anàlisi de solvència, com ara Axesor i Einforma, entre altres.

Així mateix és important el consultar en el Registre de la Propietat que el solar sobre el qual es construirà és propietat de la promotora i que l’edificació que s’aixecarà ha estat autoritzada per l’ajuntament, mitjançant la concessió de la corresponent llicència.

Però, hi ha més aspectes que s’han de tenir en compte abans de la signatura del contracte: A més de revisar tota la documentació que la promotora faciliti, és convenient que el contracte signat se l’incorpori amb detall les característiques de l’immoble i vagi acompanyat d’uns plans; adjunti una memòria de qualitats detallada; concreti clarament el preu final de l’habitatge més impostos i la forma de pagament (confirmant que les quantitats avançades per part del comprador estan degudament assegurades), i determini amb precisió la data de lliurament de les claus al comprador.

Pot succeir, no obstant, que els promotors no atenguin les sol·licituds de documentació annexa, o a les exigències dels demandants dels seus habitatges, de manera que només ofereixin la possibilitat d’adherir-se al contracte-formulari realitzat específicament per a la promoció. En aquests casos només cal no acceptar el contracte i buscar una altra promoció en competència que actuï de manera més transparent.

Plano de construción

 

I si la construcció no s’inicia o no arriba a bon fi en el termini convingut de lliurament? En principi, el comprador no ha de tenir problema en recuperar les quantitats que va avançar si la promoció es malmet. La Llei d’Ordenació de l’Edificació vigent obliga els promotors a garantir la devolució de les quantitats lliurades més els interessos legals, mitjançant un contracte d’assegurança de caució subscrit amb entitats asseguradores degudament autoritzades per operar a Espanya, o aval solidari emès per entitats de crèdit degudament autoritzades.

Ara bé, la contractació d’aquestes assegurances és obligatòria per a la promotora des de l’obtenció de la llicència d’edificació, de manera que les quantitats que puguin lliurar-se a la mateixa amb anterioritat poden no estar garantides, motiu pel qual no és aconsellable realitzar pagaments abans.

FONT: El Mundo

http://www.elmundo.es

Si t’ha agradat la publicació de “La compra d’habitatges sobre plànol”, també et pot interessar