Obligacions fiscals de les comunitats de veïns

Obligacions fiscals de les comunitats de veïns

Obligacions fiscals de les comunitats de veïns.

 

Les comunitats de propietaris realitzen diverses activitats, des del pagament per rendiments professionals i de treball fins a la percepció de beneficis com a conseqüència de la venda o el lloguer de zones comuns. No obstant això, i tot i que la Llei general tributària les concep com a entitats sense personalitat jurídica, les comunitats de propietaris són  obligats tributaris que han de fer front al pagament de determinats impostos i de la presentació de les oportunes declaracions tributàries. Quines són aquestes responsabilitats concretes?

 

– Ingressos per activitats econòmiques:

 

Actualment, les comunitats de propietaris porten a terme diferents tipus d’activitats econòmiques per les que obtenen ingressos. Aquestes van des de la col·locació d’anuncis en les façanes fins al lloguer de zones comuns (terrat, antiga vivenda-porteria, etc.). Uns casos en què, i en relació a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), la comunitat de propietaris està obligada a tramitar la seva alta censal a l’AEAT com a arrendadora i repercutir al llogater sobre aquest tribut. No obstant això, els lloguers d’espais comuns destinats a habitatge no estan subjectes a l’IVA, només a l’IRPF.

 

A l’efecte d’IRPF s’haurà d’imputar el rendiment d’aquests lloguers a la totalitat de comuners en funció del seu percentatge de participació, segons determina la Llei de Divisió Horitzontal. Així mateix, s’ha d’expedir certificat a cada un d’ells perquè declarin el rendiment imputable en les seves respectives declaracions; en tot cas, si les rendes superen els 3.000 euros anuals, haurà de presentar el model 184 de declaració informatives d’entitats en règim d’atribució de rendes.

 

– Pagaments per rendiments professionals i de treball:

 

Les comunitats de propietaris també s’enfronten periòdicament al pagament de diferents quantitats derivades de rendiments professionals i de treball. Entre les mateixes destaquen les nòmines de porters, conserges, vigilants, etc., en els casos en què aquests estiguin contractats directament per part de la comunitat.

 

S’ha de tenir present que si la comunitat de propietaris té personal contractat, aquesta ha de practicar la retenció preceptiva de l’IRPF en la nòmina dels treballadors. Així mateix, les comunitats de propietaris tenen obligació d’ingressar aquestes retencions presentant el model 111 trimestralment, i anualment el resum mitjançant el model 190, que conté la declaració informativa de retencions i ingressos a compte de rendiments de treball.

 

– Declaració de subvencions rebudes:

 

Les administracions públiques porten anys destinant, en els seus diferents nivells, ajudes a la rehabilitació i manteniment d’habitatges i edificis. De fet, en l’actualitat les comunitats de propietaris poden accedir a diverses de les subvencions que l’actual Pla d’Habitatge preveu a aquests efectes. No obstant això, un cop adjudicades i rebudes, i com indica l’article 33 de la Llei d’IRPF 35/2006, aquestes quantitats han de ser declarades corresponentment en qualitat de guanys patrimonials.

 

Per a això, com a guany patrimonial, les subvencions percebudes per les comunitats de propietaris han de ser objecte de declaració en l’IRPF per part dels propietaris de la finca. Per aquest motiu, i en base a l’establert per la «Dirección General de Tributos», s’atribueixi la totalitat de la subvenció a cada propietari seguint el seu coeficient de participació. Els estatuts en què s’estableixen condicions diferents són una excepció a aquests efectes.

 

– Calendari tributari en obligacions fiscals:

 

L’Agència Tributària aprova i publica anualment el calendari del contribuent, en el qual s’inclouen les obligacions corresponents a les comunitats de propietaris. En concret, durant el mes de gener les comunitats que hagin pagat nòmines o factures de professionals subjectes a retenció hauran de presentar abans del dia 20 el model 111, corresponent al quart trimestre de l’exercici anterior. De la mateixa manera, la presentació s’ha de fer abans del dia 30 si han arrendat algún element comú no destinat a habitatge, mitjançant el model 303.

 

Abans del 31 de gener també es presenta el resum anual del model 111, que inclou les retencions a treballadors i professionals , el model 184 de declaració informativa d’imputació de rendes i el model 347, si han tingut proveïdors que els hagin facturat més de 3.000 euros, exceptuant subministraments, taxes/multes i assegurances. La resta d’obligacions són els dies 20 d’abril, 20 de juliol i 20 d’octubre, dates en què es presentaran els corresponents trimestres dels models 111 i 303.

 

– Infraccions i controls en obligacions fiscals:

 

D’acord amb les estadístiques, dos de cada deu comunitats de propietaris a Espanya incorren en infraccions, ja sigui per estar mal administrades per veïns o negligentment per administradors no col·legiats. Davant d’aquests comportaments, la Llei General Tributaria preveu sancions, les quals comprenen, amb els reclams corresponents, els impostos no liquidats corresponentment i altres mesures més greus.

 

L’Agència Tributària ha decidit sotmetre a major vigilància les operacions econòmiques de les comunitats de propietaris, com a part de l’esforç per perseguir el frau fiscal i l’economia submergida. El comportament de l’Agència Tributària a aquestes operacions respon a un interès per a l’obtenció d’informació. Un control que es determina mitjançant el creuament de dades. En concret, l’administració pot detectar els incompliments creuant la informació facilitada per tercers. D’aquesta manera, és fàcilment detectable i comprovable si una comunitat de propietaris ha presentat o no les seves corresponents declaracions.

 

FONTS:

* Agencia Estatal de Administración Tributaria

http://www.aeat.es

* Pisos.com

http://www.pisos.com

 

Si t’ha agradat aquesta publicació de “Obligacions fiscals de les comunitats de veïns”, també et pot interessar

Convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació.

Convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació.

Convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació.

L’augment imparable de l’esperança de vida i la baixa taxa de natalitat fan cada vegada més insostenible el model de pensions públiques. Tots els estudis (de l’OCDE, d’instituts d’investigació, d’universitats …) indiquen que a mig termini les pensions de jubilació hauran de ser inferiors a les actuals.

El desig arrelat dels espanyols per comprar casa pot ser una solució a aquest desafiament. Hi ha molt poc estalvi per completar la pensió de jubilació, però molt patrimoni immobiliari que podria ser utilitzat per generar rendes.

Existeixen diferents fórmules perquè un particular pugui aconseguir liquiditat a partir de les seves propietats immobiliàries. És a dir, convertir un actiu com un pis a una renda financera o vitalícia.

La hipoteca inversa, que es va crear fa 10 anys i ha tingut poc èxit comercial, és la fórmula més famosa, però hi ha altres opcions com les rendes vitalícies o la venda de la nua propietat.

 

1.- Hipoteca inversa pura:

Una persona de 75 anys és propietària d’un pis valorat en 200.000 euros, però necessita tenir una renda que completi la seva pensió de jubilació. Va al banc i demana un préstec de 100.000 euros. Com a garantia de devolució d’aquest capital, més els interessos, ofereix el seu propi habitatge.

Normalment, aquest préstec té una durada prefixada, tot i que també es pot establir amb una línia de crèdit de la qual es van disposant quantitats en funció de les necessitats.

Quan ha vençut el préstec, el client ha de tornar els diners de què ha anat disposant. Si no té liquiditat, haurà de vendre el seu habitatge. En cas de mort, els hereus es queden amb la propietat del pis, però han de tornar al banc les quantitats prestades.

En l’actualitat, les entitats financeres ofereixen entre un 50% i un 60% del valor de taxació de l’immoble. Una de les poques entitats que comercialitza a Espanya la hipoteca inversa és Optima Mayores, que compta amb un acord amb el banc portuguès BNI Europe per realitzar aquest tipus d’operacions.

 

2.- Hipoteca inversa amb renda vitalícia diferida:

La hipoteca inversa vitalícia és l’evolució natural de la hipoteca inversa convencional. En aquest producte financer, la necessitat de tornar el préstec en el cas que el client sobrevisqui més enllà del venciment queda solucionat, ja que la hipoteca inversa vitalícia només vencerà en el moment de la mort. Per tant, la persona pot seguir gaudint l’habitatge durant tota la seva vida.

En termes pràctics, es tracta de dos productes en un. D’una banda, el préstec ofert per una entitat financera amb la garantia de l’immoble. Per una altra, una assegurança en forma de renda vitalícia.

Quan aquesta és diferida, en els primers anys el particular percep una renda financera a càrrec del préstec i, quan aquesta s’acaba, es comença a cobrar la renda vitalícia amb una tributació molt favorable.

Així, una parella de 70 i 72 anys que demani una hipoteca inversa posant com a garantia una casa de 300.000 euros podria cobrar 215 euros al mes durant els primers 15 anys i després una renda vitalícia de 140 euros mensuals fins a la defunció de tots dos.

Pot semblar que els imports són baixos, però quan s’analitza des d’un punt de vista purament financer, sense afeccions, la hipoteca inversa amb renda vitalícia pot resultar una opció molt atractiva.

 

3.- Hipoteca inversa amb renda vitalícia immediata:

En el cas de la hipoteca inversa amb renda vitalícia immediata, el préstec hipotecari es dedica íntegrament a finançar la prima única d’una renda vitalícia assegurada. La renda aquí és immediata, en lloc de diferida com en l’apartat anterior, per la qual el client la comença a cobrar des del moment inicial.

Si el rendista sobreviu molts anys, seguirà cobrant aquesta renda durant tota la seva vida i gaudint de l’habitatge fins al moment de la mort. En canvi, si mor prematurament, hi haurà percebut molt poca renda vitalícia, però els seus hereus hauran de liquidar amb el banc tot el capital que aquest va prestar per constituir la renda.

En el cas de les pensions públiques, tothom assumeix que pot estar cotitzant tota la vida i després emmalaltir i morir sense haver cobrat tot just la seva pensió pública, però quan es pregunta per això mateix amb una renda vitalícia la gent és molt reticent, per ser una qüestió cultural.

 

4.- Habitatge pensió:

El dret civil espanyol permet vendre una casa però mantenir l’usdefruit. És el que s’anomena en termes jurídics vendre la nua propietat. El venedor percep l’import de l’operació i es quedarà a l’habitatge fins a la seva defunció. També podria llogar-la.

L’import que percebi dependrà molt de la seva edat. Si es tracta d’una persona amb edat avançada, rebrà un preu proper al valor de mercat. En canvi, si té 65 anys, el comprador li aplicarà una important rebaixa perquè no podrà disposar del pis fins al cap d’un llarg període. La venda de l’habitatge habitual per majors de 65 anys està exempta de l’IRPF. En concret el guany de capital obtinguda per la diferència entre preu de venda i el d’adquisició no suportarà cap tipus de tributació en concepte de renda.

Amb l’import de la venda el venedor pot, entre altres opcions, subscriure una assegurança de renda vitalícia que li asseguri una prestació periòdica fins al moment de la mort. Quan aquest es produeixi el dret d’usdefruit s’extingeix i es consolida la propietat plena. D’aquesta manera l’adquirent, que fins aquell moment només tenia un dret de propietat limitat, passa a tenir un dret ple.

La gran diferència amb la hipoteca inversa és que els hereus no tenen opció de quedar-se amb la propietat.

 

5.- Venda de l’habitatge:

Una altra opció amb què compta el propietari d’un immoble és vendre-ho per complet i convertir els diners rebuts en una renda vitalícia. Al deixar el seu habitatge haurà de buscar un altre lloc on allotjar-se (amb un familiar, en una residència de gent gran …). A canvi, el comprador li pagarà un preu de mercat (superior a la venda de la nua propietat). Amb aquest capital pot constituir una renda vitalícia més elevada.Tanto l’operació de venda d’immoble com la percepció de la renda tenen una tributació molt favorable.

El gran inconvenient d’aquesta fórmula de convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació és que la persona no pot seguir habitant en el seu habitatge ni pot deixar-la en herència.

 

FONT: Cinco Días

https://cincodias.elpais.com

 

Si t’ha agradat aquesta publicació de “Convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació”, també et pot interessar

Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal

Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal

Seminari: Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal.

El proper 22 de novembre a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, tindrà lloc el Seminari “Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal” que abordarà la nova doctrina jurisprudencial sobre habitatges d’ús turístic (STSJ de Catalunya, de 13 de setembre de 2018), la nova doctrina jurisprudencial en matèria d’ascensors (STS de 21 de juny de 2018), entre altres novetats jurisprudencials d’interés.

Per impartir les ponències d’aquests seminari assistiran prestigiosos conferenciants que uneixen a la seva experiència professional, una provada capacitat d’anàlisi, entre els quals es trobarà el conegut advocat i conferenciant Alejandro Fuentes-Lojo Lastres.

Amb l’objectiu d’estar sempre actualitzats i al corrent de les novetats legals que puguin afectar els nostres clients i a les Comunitats de Propietaris que administrem, el personal del Departament de Comunitats de Finques Chicote al complet, té previst assistir a aquest Seminari.

Programa del Seminari:

Matí

09:45 h. OBERTURA

Sr. Joan Ràfols Esteve – President de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.

 

10:00 h. LES CLÀUSULES ESTATUTÀRIES I LES PROHIBICIONS DE DETERMINADES ACTIVITATS:

– Validesa de les clàusules estatutàries de prohibició d’ús.

– Validesa de clàusules d’exempció de despeses.

– Supòsits de clàusules abusives. Procediment a seguir.

– Modificació del sistema de repartiment de despeses.

Sr. Alejandro Fuentes-Lojo Lastres – Advocat. Soci Director Bufete Fuentes Lojo.

12:00 h. LA RECLAMACIÓ DE DEUTES COMUNITARIS:

– El procediment monitori: requisits de procedibilitat. Problemes de legitimació activa i passiva.

– La reclamació de deutes futurs.

– L’afecció real per deutes comunitaris.

– La terceria de millor dret.

Sr. Josep Llobet Aguado – Magistrat del Jutjat de Primera Instància nº 7 de Barcelona.

 

Tarda

16:15 h. LA RESPONSABILITAT DELS ÒRGANS DE LA JUNTA

– El càrrec de President: obligacions i responsabilitat.

– El càrrec del Secretari Administrador: obligacions i responsabilitat.

Sr. Vicente Magro Servet – Magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem. Doctor en Dret.

 

18:00 h. OBRES A LA COMUNITAT DE PROPIETARIS:

– La instal·lació d’ascensors.

– El canvi d’ús de local a habitatge.

– Operacions de divisió, segregació i agregació de pisos.

– Obres en elements comuns d’ús privatiu.

Sra. Rosa Mª Méndez Tomás – Magistrada del Jutjat de Primera Instància nº 32 de Barcelona.

 

Més informació en:

http://www.enfoquexxi.com

Si t’ha agradat la publicació de “Seminari: Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal”, també et pot interessar