Hisenda penalitza a qui vengui barat un pis

Hisenda penalitza a qui vengui barat un pis

Hisenda “penalitza” a qui vengui barat un pis.

Si ha comprat o heretat una casa a un preu “xollo”, Hisenda penalitza en exigir pagar més d’ITP o Impost de Successions. Però si ha venut “barat” un pis, el fisc també castiga. Com? Obliga els contribuents a tributar per un guany patrimonial en el seu IRPF superior al declarat, perquè considera que el valor d’escriptura no és el de mercat.

Quan es ven una casa, el venedor ha de declarar en el seu IRPF el guany o pèrdua patrimonial obtingut, per la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió. Aquest últim, és l’efectivament satisfet en l’operació, llevat que sigui inferior al de mercat. I per comprovar si hi ha diferència de preu, Hisenda es basa en els valors comprovats per les comunitats autònomes als contribuents, que han comprat o heretat un immoble a un preu inferior al que estima la CCAA corresponent. I això, per a cobrar més ITP o Impost de Successions i Donacions (ISyD).

Si per exemple un contribuent va vendre per 150.000 euros, però aquest valor ha estat comprovat en l’ITP del comprador, i s’ha fixat en 250.000 euros, aquest és el valor pel qual Hisenda considera que va haver de declarar-se la compravenda de l’immoble també en l’IRPF.

Per tant, el comprador haurà de pagar més ITP i el venedor haurà de pagar més IRPF perquè el guany patrimonial serà més gran, segons Hisenda.

“I tot això, perquè considera que l’immoble té un valor de mercat superior al d’escriptura. En definitiva, per haver venut “barat”.

Hisenda penalitza

Hisenda pot fer-ho, però no de forma automàtica i generalitzada. La raó és que el valor a declarar en l’ITP i en l’IRPF és diferent. En el primer, és el valor real de l’immoble, i en el segon, el valor de transmissió es correspon amb el valor de mercat (si és superior al satisfet). I valor real i valor de mercat no son sempre el mateix.

Tots dos valors, tot i que equivalents, no són plenament assimilables, ni en tots els casos. I és que, tot i que en principi el valor de mercat d’un immoble hauria de reflectir el que aquest val en realitat, no sempre serà així. El valor de mercat es veu contínuament afectat per l’oferta i la demanda existent.

Per això, el tècnic competent de l’Agència Tributària ha de justificar en cada cas que el valor real extret de la comprovació de valors d’ITP realitzada, es correspon amb el valor de mercat de l’immoble.

Això serà especialment necessari quan el valor real en l’ITP s’hagi determinat utilitzant algun dels mètodes de comprovació dels que preveu l’article 57.1 de la Llei general tributària que, per la seva metodologia, no té en compte les circumstàncies específiques de cada immoble ( coeficients sobre el valor cadastral i preus mitjos en el mercat, per exemple).

Amb tot, el contribuent a qui Hisenda exigeixi pagar més d’IRPF pot sol·licitar la taxació pericial contradictòria i, per tant, demanar la suspensió del deute tributari, mentre recorre.

Què pot fer el contribuent afectat?

En aquests casos, Hisenda notificarà normalment al contribuent l’inici d’un procediment de comprovació limitada. I és que dins d’aquests procediments és possible dur a terme actuacions concretes de comprovació de valors. No obstant això, en el procediment de comprovació limitada l’Administració no pot dur a terme actuacions fora de les oficines de l’Administració Tributària.

Llavors, com dur a terme l’obligatòria visita del perit requerida en aquests casos?

Aquest procediment conclourà amb una liquidació, que és la que podrà recórrer el contribuent, primer davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional i, si cal, davant del Tribunal Superior de Justícia competent.

Sempre és aconsellable que el contribuent recorri, perquè la comprovació del guany patrimonial obtingut es basa en les valoracions fetes en expedients de comprovació de valors, que estan sent massivament anul·lats en els tribunals, tant judicials com administratius.

A més, cal recordar que la visita del perit a l’immoble comprovat és obligatòria i la valoració ha de ser motivada i individualitzada. No recorrent aquestes valoracions i donar-les per bones (tant el comprador en el seu ITP, com el venedor en el seu IRPF), suposa fer-li un autèntic regal a Hisenda.

FONT: Idealista

https://www.idealista.es

Si te ha gustado la publicación Hisenda penalitza, también te puede interesar

La recuperació de calor als edificis

La recuperació de calor

Transmissions Patrimonials

Transmissions Patrimonials

Impost sobre Transmissions Patrimonials

Nova doctrina sobre l’aplicació dels coeficients en les valoracions d’ITP.

El Tribunal Suprem ha fixat una nova doctrina aplicable a la comprovació del valor real dels immobles en el cas de les transmissions i a efectes de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials.

Així, el Tribunal Suprem estableix que el mètode de comprovació consistent en l’estimació per referència dels valors cadastrals, multiplicats pels índex o coeficients establerts a l’article 57.1.b) de la Llei General Tributària, no és idoni per la seva generalitat ja que no hi ha relació entre el bé i la valoració estimada.

Sobretot, per a la valoració de béns immobles en aquells impostos en què la base imposable ve determinada legalment pel seu valor real, tret que el mètode de coeficients es complementi amb la realització d’una comprovació directament relacionada amb l’immoble a valorar.

El TS també estableix a qui correspon la càrrega de la prova en aquest terreny, ja que determina que l’interessat no està legalment obligat a acreditar que el valor que figura en la declaració o autoliquidació de l’impost coincideix amb el valor real, essent l’Administració la que ha de provar aquesta manca de coincidència.

Aquest canvi de criteri comportarà la modificació dels procediments que l’administració aplica a la valoració de les operacions immobiliàries així com el possible recurs contra les valoracions realitzades utilitzant els coeficients establerts.

FONT: Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida

http://www.cafbl.cat

También te puede interesar

Aprovada la Llei contra les ocupacions il·legals d’habitatges.

Aprovada la Llei contra les ocupacions il·legals d’habitatges.

Aprovada la Llei contra les ocupacions il·legals d’habitatges.

La llei contra les ocupacions il·legals d’habitatges, la denominada “Llei antiocupacions” ha estat publicada al BOE núm. 142 de data 12 de juny  i entrarà en vigor el pròxim 2 de juliol, després de ser ratificada pel Senat.

Aquesta modificació legislativa pretén acabar amb el calvari judicial que han d’afrontar les persones que es troben per sorpresa amb el seu pis o habitatge ocupats. El litigi per expulsar per via judicial als intrusos, avui en dia, pot durar fins a dos anys o més. En canvi, amb aquesta reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil el desallotjament es podrà realitzar de forma inicial en el procediment, amb el caràcter de mesura cautelar.

Aquesta modificació només s’aplicarà en els casos en què els propietaris de l’immoble afectat siguin persones físiques, entitats sense ànim de lucre i entitats públiques propietàries d’habitatges socials. L’exclusió de les persones jurídiques obeeix a la voluntat del legislatiu que entitats financeres, fons d’inversions o immobiliàries no puguin resultar afavorits amb aquesta reforma legal.

Si s’han identificat els ocupants, l’autoritat judicial donarà trasllat als serveis públics competents en matèria de política social per si procedís la seva actuació perquè en el termini de set dies puguin adoptar-se les mesures de protecció que en el seu cas sol·licitin i procedeixin.

L’efecte principal d’aquesta reforma processal civil, és que es pretén dotar al propietari d’una acció sumària que permeti la immediata recuperació de la plena possessió de l’habitatge, encara que es desconegui la identitat dels ocupants, previ requeriment judicial perquè aquests aportin en el termini de cinc dies el títol legal que justifiqui la seva possessió; en cas contrari, el Tribunal ordenarà de forma immediata el lliurament de l’habitatge al titular demandant i contra aquesta resolució no hi ha possibilitat de recurs.

També cal mencionar que amb aquesta reforma es constata que són les Administracions Públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, a les que correspon garantir les polítiques públiques en matèria d’habitatge conforme a allò que es preveu en l’article 47 de la CE. Preservant-se, també, el dret a la propietat privada de l’art. 33 CE.

FONT: Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida

http://www.cafbl.cat

También te puede interesar