Electricitat verda autogenerada en comunitats de veins.

Electricitat verda autogenerada en comunitats de veins.

Electricitat verda autogenerada en comunitats de veins.

 

Encara que per a molts siguin només una font de conflictes, les comunitats de veïns són un dels grans camps on es jugui la propera transformació energètica del país. El Reial Decret llei 15/2018 de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, aprovat pel Govern, atorga als edificis comunitaris un paper fonamental en l’impuls de les energies renovables i els nous plans de mobilitat sostenible.

D’una banda, el text aixeca les barreres a l’autoconsum d’energia i fa possible la instal·lació de fonts alternatives de generació fotovoltaica a les teulades dels habitatges. La nova regulació, tal com s’informava en el article del 8 d’octubre, suprimeix els peatges per la connexió a la xarxa elèctrica i redueix el cost de la inversió, accelerant la seva amortització i implantació.

Companyies elèctriques i bancs s’han llançat ja a per aquestes comunitats amb plans de finançament de les instal·lacions que faciliten el pagament del cost amb els propis estalvis energètics que atorga el seu ús. En vuit anys la inversió per a una instal·lació petita pot estar amortitzada

Electricitat verda

El cost és molt variable en dependre de la grandària de la teulada. Cada quilowatt de potència necessita al voltant de sis metres quadrats i suposa un cost d’uns 1.500 euros. És a dir, per una teulada d’uns 60 metres quadrats, la inversió en plaques per aconseguir una potència de 10 quilowatts seria de 15.000 euros.

El text aprovat pel Govern també permet que l’energia generada per la instal·lació d’autoconsum sigui destinada als usos privats dels habitants de l’edifici, i no només als serveis comuns -ascensor, il·luminació portals …- com fins ara. Això ajudarà al fet que els propietaris vegin directament al final de mes els beneficis de poder generar la seva pròpia electricitat en la seva factura.

 

La transició que començarà a les teulades s’estendrà després als garatges.

Els nous plans de mobilitat elaborats pel Govern advoquen per la prohibició dels vehicles de combustió i l’impuls d’aquells moguts per electricitat. El pla proposa que les restriccions al trànsit comencin abans de 2023 a les ciutats de més de 50.000 habitants i que les gasolineres que més venen tinguin operatives les seves instal·lacions de recàrrega 15 mesos després que entri en vigor la nova llei.

D’aquesta manera, els garatges col·lectius privats s’han convertit en el gran caramel per a les empreses energètiques. Els edificis hauran de fer la connexió de servei per facilitar als veïns que ho requereixin l’opció de portar la llum a les seves places de garatge. Segons la mida del garatge i l’antiguitat de l’edifici, el cost estimat és d’entre 300 i 2.500 euros, tot i que el lloc de recàrrega en últim terme aniria amb cost al particular que es vulgui comprar un cotxe elèctric.

Els concessionaris estan arribant a acords fins i tot amb les mateixes companyies energètiques per incloure el carregador a la venda del vehicle. A Alemanya ja hi ha sis milions de llars produint la seva pròpia electricitat. Les oportunitats ara a Espanya són encara més grans.

 

FONT: El Mundo

http://www.elmundo.es

Si t’ha agradat la publicació de “Electricitat verda autogenerada en comunitats de veins”, també et pot interessar

La recuperació de calor als edificis

La recuperació de calor als edificis

La recuperació de calor, la mesura més eficaç per augmentar l’eficiència energètica dels edificis

L’equip d’investigació Sustainability, pertanyent a la Universitat de Granada ha realitzat un estudi pioner a Espanya en què analitza el potencial de la indústria de la construcció per adaptar-se al canvi climàtic i posa xifra als costos i beneficis associats.

L’informe d’Anàlisi de costos i beneficis de l’adaptació del canvi climàtic en el sector de la construcció’ ha estudiat les mesures tècniques més recomanables per construir habitatges que facin front a l’escalfament global, així com els impactes econòmics que comporta. En aquest sentit, la investigació conclou que adoptar un model de construcció més sostenible suposaria un 7% d’increment en la rendibilitat.

L’estudi destaca la necessitat d’intervenir per mantenir o millorar la qualitat de vida en els habitatges sense que suposi una major despesa d’energia. Les recomanacions inclouen l’aplicació de mesures passives -relacionades amb el disseny i l’estructuració en la construcció d’edificis, com ara l’orientació, l’addició d’aïllament o l’eliminació de ponts tèrmics.

Pel que fa a les actuacions actives plantejades -enfocadas a la millora del rendiment de les instal·lacions que consumeixen energia en el edifici- la instal·lació d’equips de ventilació amb recuperació de calor obté el major consens entre els experts com a instrument més eficaç per augmentar l’eficiència energètica en relació al cost.

Incorporar mesures d’adaptació al canvi climàtic pot requerir una major inversió inicial, però, com demostra la investigació, és rendible tant per al promotor com per a l’usuari final. Per al promotor perquè el preu dels habitatges amb una qualificació energètica alta pot ser significativament més gran; mentre que l’usuari, a més de l’estalvi econòmic i energètic, gaudirà d’un major benestar i confort.

Convé recordar que la modificació del Codi Tècnic d’Edificació (CTE), que actualment s’està adaptant a la legislació europea de consum d’energia gairebé nul en els edificis, està previst que elevi les exigències quant a eficiència energètica en la construcció.

La ventilació mecànica amb recuperador de calor, tal com coincideixen els experts, és una solució d’eficiència energètica econòmicament rendible, amb l’afegit d’assegurar una qualitat de l’aire òptima per a la salut dels usuaris d’un edifici, un aspecte que està cobrant cada vegada més rellevància davant la tendència impulsada per la normativa cap a un model de construcció que es caracteritza per l’hermeticitat dels edificis.

La recuperació de calor

Un sistema de ventilació mecànica amb la recuperació de calor (o doble flux) expulsa l’aire contaminat de l’interior de l’edifici -de totes aquestes substàncies tóxicas- alhora que filtra l’aire que accedeix des de l’exterior. D’aquesta manera, evita que s’introdueixin en l’habitatge partícules perjudicials per a la salut, proporcionant un ambient net i confortable en tot moment.

A més, aconsegueix recuperar fins al 90% de l’energia de l’aire extret per escalfar o refredar el qual accedeix a l’edifici, de manera que disminueix la despesa d’energia en climatització per assolir la temperatura desitjada.

FONT: Noticias de la Ciencia y la Tecnología

https://noticiasdelaciencia.com/art/29786/la-recuperacion-de-calor-la-medida-activa-mas-eficaz-para-aumentar-la-eficiencia-energetica-de-los-edificios

También te puede interesar

Desapareix l’impost al sol

l'impost al sol

Consumo casi nulo en edificios

Consumo casi nulo en edificios

Consumo casi nulo en edificios

¿Cómo se determinará qué es un edificio de consumo casi nulo?

El Ministerio de Fomento está ultimando los flecos de un real decreto que contemple la definición de un edificio de consumo energético casi nulo. De este modo, da respuesta a la directiva europea que establece que a partir del año 2019 todos los edificios públicos, y en el año 2020 los edificios nuevos de titularidad privada, deben ser de consumo prácticamente cero.

La directiva europea pone el marco base, pero luego cada país establece los parámetros sobre qué es un inmueble de consumo energético casi nulo. Esta novedad se incluirá en septiembre en el Documento Básico de Ahorro de energía DB HE del Código Técnico de la Edificación. Pero antes deberá someterse a información pública, aunque quizás los plazos se dilaten debido al reciente cambio de Gobierno.

En verano del año pasado el Consejo de Ministros modificó parte del Real Decreto por el que se aprobaba el certificado energético, para cambiar la definición del término “edificio de consumo de energía casi nulo”, con objeto de hacerla coincidir con la Directiva comunitaria. Así, el nuevo significado es el de un edificio con un nivel de eficiencia energética muy alta y cuya cantidad casi nula de energía debería estar cubierta por energía procedente de fuentes renovables.

Bruselas recomienda, por ejemplo, usar fuentes de energía renovables, garantizar el confort y la higiene de la calidad del aire del interior del inmueble, o sancionar a aquellos edificios que no cumplan con las fechas límite establecidas.

El Boletín Oficial del Estado publicó las recomendaciones de la Unión Europea sobre las directrices para promover edificios de consumo de energía casi nulo y las mejores prácticas para garantizar que antes de que finalice el año 2020 todos los edificios nuevos sean de consumo energético casi nulo.

Las recomendaciones que brinda la Unión Europea a los Estados Miembros para el consumo casi nulo son las que a continuación se citan:

1º.- Recomienda a los países miembros que redoblen sus esfuerzos para la completa aplicación y ejecución de las disposiciones de la directiva  de edificios de consumo energético casi nulo (EECN), a fin de garantizar que todos los edificios nuevos sean de consumo casi nulo en las fechas límite establecidas en la Directiva.

2º.- Se exhorta a los países miembros que utilicen fuentes de energía renovables en el marco de un diseño integrado con la finalidad de respetar los requisitos hipoenergéticos de los edificios de consumo de energía casi nulo. Se deberá garantizar un ambiente interior adecuado en el parque inmobiliario europeo para evitar en él el deterioro de la calidad del aire y asegurar unas buenas condiciones de confort, salubridad e higiene.

3º.- Se sugiere que los países miembros determinen el mecanismo que utilizarán para supervisar el cumplimiento de los objetivos EECN y que estudien la posibilidad de imponer sanciones diferenciadas para los edificios nuevos una vez que hayan pasado las fechas límite que establece la directiva (año 2020) para los EECN.

4º.- Se aconseja una conexión más fuerte y estrecha entre políticas, medidas y objetivos EECN. Por ejemplo, algunos Estados Miembros han puesto en marcha campañas de sensibilización e información; medidas de educación y formación; ordenanzas de construcción, o certificados de eficiencia energética, como es en el caso de España.

5º.- La Comisión recomienda que los Estados Miembros aceleren los avances en la aplicación de políticas de apoyo que se dirijan específicamente a la renovación del parque mobiliario existente con vistas a su adaptación a los niveles EECN. Los países Miembros deben articular una mezcla coherente de instrumentos políticos (paquetes de medidas) para ofrecer la necesaria estabilidad a largo plazo a quienes inviertan en el sector de la construcción eficiente (incluidos los proyectos de vivienda para su adaptación a los niveles EECN).

Se anima a la recogida de datos fiables para supervisar los efectos de las políticas aplicadas y poder así responder a las necesidades específicas y supervisar la renovación del parque inmobiliario existente.

FUENTE: Idealista

http://www.idealista.com

 

También te puede interesar