Coloms, risc per a la salut però també per als edificis.

Coloms, risc per a la salut però també per als edificis.

Coloms: risc per a la salut però també per als edificis.

 

La presència de coloms en els nostres edificis són un risc per a la nostra salut, però també per a les nostres cases …

 

Els excrements dels coloms

El excrement dels coloms al barrejar-se amb la pluja, l’aire i diversos contaminants ambientals, començan a deteriorar els materials de construcció, atès que afavoreixen el creixement de microflora que produeixen àcids i altres metabòlics que deterioren els materials.

Com a conseqüència d’aquesta activitat metabòlica, comença a haver-hi efectes indesitjables des del punt de vista estètic, ocasionant una desintegració progressiva dels materials, que amb el temps afecta a la integritat dels revestiments.

 

coloms

 

Els excrements de colom són corrosius per a la pintura i és convenient treure’ls el més aviat possible. La calor del sol, més fort en dates pròximes a l’estiu, s’estenen de manera microscòpica retenint part d’aquesta temperatura, i això perjudica la conservació de la pintura. Així mateix, el contacte de l’excrement amb el metall calent contribueix a l’evaporació del líquid.

Les dues situacions fan que la pintura es vagi adaptant a la textura de l’excrement conforme es va assecant. Dins de la necessitat de retirar-lo el més aviat possible i evitar que les aus tornin a embrutar.

 

Desenvolupament de fongs i bacteris

El excrement dels coloms contenen compostos químics com nitrats, sulfats i sulfits, que serveixen de mitjà de cultiu per al desenvolupament de fongs i bacteris capaços de crear condicions favorables per a microorganismes que poden viure sense oxigen (anaeròbiques), i aquests en entrar en acció deterioren la pintura, els aplanats i la pedra.

 

L’insistència de les aus, lluny de disminuir, s’incrementa, sobretot quan s’aprofiten de l’activitat humana (menjar, recer i temperatura). Val a dir que les mesures de control poblacional, mai són instantànies, igual que la reacció adversa dels materials deixen una empremta de futura degradació a curt, mitjà i llarg termini, allà on les aus han excretat, és per això que Finques Chicote recomana sempre als seus clients que es deixin assessorar per especialistes i que prenguin mesures de protecció en els punts claus de l’edifici. En cas contrari és molt probable que el procés d’envelliment i degradació acceleri en aquests punts.

 

És fonamental intervenir abans de l’època de cria, ja que d’aquesta manera s’impedeix que la població estable augmenti considerablement i es tradueixi en solucions més radicals.

 

Finques Chicote treballa amb empreses especialitzades en control de proliferació de coloms, les quals apliquen solucions que son sempre respectuoses amb les aus, el medi ambient i els elements de l’edificació, integrant-se en l’arquitectura de cada construcció.

Si t’ha agradat aquesta publicació de “Coloms: risc per a la salut però també per als edificis”, també et pot interessar

Convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació.

Convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació.

Convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació.

L’augment imparable de l’esperança de vida i la baixa taxa de natalitat fan cada vegada més insostenible el model de pensions públiques. Tots els estudis (de l’OCDE, d’instituts d’investigació, d’universitats …) indiquen que a mig termini les pensions de jubilació hauran de ser inferiors a les actuals.

El desig arrelat dels espanyols per comprar casa pot ser una solució a aquest desafiament. Hi ha molt poc estalvi per completar la pensió de jubilació, però molt patrimoni immobiliari que podria ser utilitzat per generar rendes.

Existeixen diferents fórmules perquè un particular pugui aconseguir liquiditat a partir de les seves propietats immobiliàries. És a dir, convertir un actiu com un pis a una renda financera o vitalícia.

La hipoteca inversa, que es va crear fa 10 anys i ha tingut poc èxit comercial, és la fórmula més famosa, però hi ha altres opcions com les rendes vitalícies o la venda de la nua propietat.

 

1.- Hipoteca inversa pura:

Una persona de 75 anys és propietària d’un pis valorat en 200.000 euros, però necessita tenir una renda que completi la seva pensió de jubilació. Va al banc i demana un préstec de 100.000 euros. Com a garantia de devolució d’aquest capital, més els interessos, ofereix el seu propi habitatge.

Normalment, aquest préstec té una durada prefixada, tot i que també es pot establir amb una línia de crèdit de la qual es van disposant quantitats en funció de les necessitats.

Quan ha vençut el préstec, el client ha de tornar els diners de què ha anat disposant. Si no té liquiditat, haurà de vendre el seu habitatge. En cas de mort, els hereus es queden amb la propietat del pis, però han de tornar al banc les quantitats prestades.

En l’actualitat, les entitats financeres ofereixen entre un 50% i un 60% del valor de taxació de l’immoble. Una de les poques entitats que comercialitza a Espanya la hipoteca inversa és Optima Mayores, que compta amb un acord amb el banc portuguès BNI Europe per realitzar aquest tipus d’operacions.

 

2.- Hipoteca inversa amb renda vitalícia diferida:

La hipoteca inversa vitalícia és l’evolució natural de la hipoteca inversa convencional. En aquest producte financer, la necessitat de tornar el préstec en el cas que el client sobrevisqui més enllà del venciment queda solucionat, ja que la hipoteca inversa vitalícia només vencerà en el moment de la mort. Per tant, la persona pot seguir gaudint l’habitatge durant tota la seva vida.

En termes pràctics, es tracta de dos productes en un. D’una banda, el préstec ofert per una entitat financera amb la garantia de l’immoble. Per una altra, una assegurança en forma de renda vitalícia.

Quan aquesta és diferida, en els primers anys el particular percep una renda financera a càrrec del préstec i, quan aquesta s’acaba, es comença a cobrar la renda vitalícia amb una tributació molt favorable.

Així, una parella de 70 i 72 anys que demani una hipoteca inversa posant com a garantia una casa de 300.000 euros podria cobrar 215 euros al mes durant els primers 15 anys i després una renda vitalícia de 140 euros mensuals fins a la defunció de tots dos.

Pot semblar que els imports són baixos, però quan s’analitza des d’un punt de vista purament financer, sense afeccions, la hipoteca inversa amb renda vitalícia pot resultar una opció molt atractiva.

 

3.- Hipoteca inversa amb renda vitalícia immediata:

En el cas de la hipoteca inversa amb renda vitalícia immediata, el préstec hipotecari es dedica íntegrament a finançar la prima única d’una renda vitalícia assegurada. La renda aquí és immediata, en lloc de diferida com en l’apartat anterior, per la qual el client la comença a cobrar des del moment inicial.

Si el rendista sobreviu molts anys, seguirà cobrant aquesta renda durant tota la seva vida i gaudint de l’habitatge fins al moment de la mort. En canvi, si mor prematurament, hi haurà percebut molt poca renda vitalícia, però els seus hereus hauran de liquidar amb el banc tot el capital que aquest va prestar per constituir la renda.

En el cas de les pensions públiques, tothom assumeix que pot estar cotitzant tota la vida i després emmalaltir i morir sense haver cobrat tot just la seva pensió pública, però quan es pregunta per això mateix amb una renda vitalícia la gent és molt reticent, per ser una qüestió cultural.

 

4.- Habitatge pensió:

El dret civil espanyol permet vendre una casa però mantenir l’usdefruit. És el que s’anomena en termes jurídics vendre la nua propietat. El venedor percep l’import de l’operació i es quedarà a l’habitatge fins a la seva defunció. També podria llogar-la.

L’import que percebi dependrà molt de la seva edat. Si es tracta d’una persona amb edat avançada, rebrà un preu proper al valor de mercat. En canvi, si té 65 anys, el comprador li aplicarà una important rebaixa perquè no podrà disposar del pis fins al cap d’un llarg període. La venda de l’habitatge habitual per majors de 65 anys està exempta de l’IRPF. En concret el guany de capital obtinguda per la diferència entre preu de venda i el d’adquisició no suportarà cap tipus de tributació en concepte de renda.

Amb l’import de la venda el venedor pot, entre altres opcions, subscriure una assegurança de renda vitalícia que li asseguri una prestació periòdica fins al moment de la mort. Quan aquest es produeixi el dret d’usdefruit s’extingeix i es consolida la propietat plena. D’aquesta manera l’adquirent, que fins aquell moment només tenia un dret de propietat limitat, passa a tenir un dret ple.

La gran diferència amb la hipoteca inversa és que els hereus no tenen opció de quedar-se amb la propietat.

 

5.- Venda de l’habitatge:

Una altra opció amb què compta el propietari d’un immoble és vendre-ho per complet i convertir els diners rebuts en una renda vitalícia. Al deixar el seu habitatge haurà de buscar un altre lloc on allotjar-se (amb un familiar, en una residència de gent gran …). A canvi, el comprador li pagarà un preu de mercat (superior a la venda de la nua propietat). Amb aquest capital pot constituir una renda vitalícia més elevada.Tanto l’operació de venda d’immoble com la percepció de la renda tenen una tributació molt favorable.

El gran inconvenient d’aquesta fórmula de convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació és que la persona no pot seguir habitant en el seu habitatge ni pot deixar-la en herència.

 

FONT: Cinco Días

https://cincodias.elpais.com

 

Si t’ha agradat aquesta publicació de “Convertir l’habitatge en una renda per a la jubilació”, també et pot interessar

El lloguer de trasters: el nou negoci

El lloguer de trasters: el nou negoci

El lloguer de trasters: el nou negoci.

 

La compra i el lloguer d’un habitatge amb traster és gairebé un luxe. Quasi no hi ha oferta i fer-se amb un d’aquests espais tan socorreguts encareix el preu final de la transacció. Tan sols el 33% dels pisos en venda a Espanya té traster; al lloguer el percentatge baixa fins al 23%. A més, a Madrid i Barcelona la compra és entre un 15% i un 18% més cara si la casa inclou aquest espai, i el lloguer puja entre el 14% i el 20%. Si només es busca un traster, sense pis, la demanda a Espanya en l’últim any s’ha incrementat un 69%, mentre que l’oferta ha crescut un 31%.

El lloguer de trasters

El traster viu un boom. El dèficit està sent aprofitat per empreses que estan construint centres d’emmagatzematge. El sector del self storage (lloguer de trasters en anglès) s’ha convertit en pocs anys en un negoci pròsper que creix a un ritme de més del 15% anual. I ha deixat les enormes naus ubicades a les perifèries per instal·lar-se als centres urbans de les grans ciutats, en immobles que rehabiliten per atendre tota aquesta demanda que necessita tenir un traster molt més a prop de casa seva.

Espanya té 475 centres (fins a gener de 2019), un 60% més que fa tot just tres anys. En 2018 han sorgit 25 nous operadors, de manera que sumen 247. Les comunitats amb més oferta són Catalunya, Madrid, Andalusia i València, que aglutinen el 75%. Tan bé li va al sector, que Espanya és ja el tercer país d’Europa amb major nombre de centres, per darrere de Regne Unit i França.

La bombolla del lloguer i l’encariment dels pisos en venda beneficien a aquest negoci. Molta gent s’ha vist obligada a traslladar-se a pisos més petits i necessita una habitació extra per deixar els seus objectes. Com més compravendes i lloguers de cases més beneficia a aquest tipus d’empreses, perquè el negoci funciona quan la gent es canvia de pis: surt més econòmic llogar un traster que canviar de pis.

A més, moltes famílies van haver de fer forat quan van tornar els seus fills durant la crisi. Després hi ha els que fan reformes o es muden durant un temps a una altra ciutat o país; els que lloguen una habitació per AirBNB i necessiten buidar; estudiants … Sense oblidar les empreses i autònoms que els fan servir per emmagatzemar els seus estocs de productes o els seus documents.

Les instal·lacions solen comptar amb bona comunicació amb transport públic perquè els usuaris no hagin d’invertir massa temps en desplaçaments. Així i tot, els centres dels principals operadors disposen d’aparcament gratuït per a càrrega i descàrrega. Els clients tenen les seves pertinences disponibles en qualsevol moment mitjançant un codi d’accés. A més de la flexibilitat en temps i espai fisic, els centres estan vigilats i ofereixen un servei d’embalatge previ pagament.

El mercat dels trasters

El mercat dels trasters està molt atomitzat, ja que el 75% de les empreses disposen d’un únic centre. Bluespace és la firma líder amb 37 immobles. Va portar el model dels EUA a Espanya el 2002 i des de llavors s’ha instal·lat a Barcelona, Madrid i València i prepara noves obertures en les dues primeres ciutats.

El 50% dels seus clients fa un ús permanent; el 30% temporal, per un període d’uns quatre mesos (canvi de pis …), i el 20% restant són empreses i autònoms. Els seus trasters tenen d’un a 200 metres quadrats i els preus depenen de la ubicació, la mida i l’ocupació.

En canvi, el model de Necesito un Trastero (la segona empresa, amb 36 centres) és diferent: està present en més de 20 províncies amb centres petits franquiciats.

OhMyBox!, amb 4 instal·lacions, ofereix el lloguer de trasters a preus similars als dels seus competidors, però al centre de Barcelona.

I si a més d’emmagatzemar, recullen els estris i els tornen quan el client els necessita? És el que fa la start-up Box2box, fundada el 2018. És un model que persegueix revolucionar el mercat del traster clàssic, que implica tenir temps i ganes d’embalar i llogar una furgoneta.

El model de negoci porta a porta, que va néixer fa sis anys als Estats Units i dos a Europa, consisteix en guardar els mobles en una nau als afores de la ciutat. L’empresa fa el treball dur: desmuntar, embalar, transportar, col·locar a la nau i tornar. El client no té una clau per poder entrar quan vulgui; si necessita recuperar algun objecte ho demana a l’empresa i l’hi porten a casa en 24 hores. La firma té cinc naus a Madrid. Aquest nou servei complet és un 30% més barat que el d’un traster clàssic, asseguren des de la seva web.

El consell des de Finques Chicote, per a aquells que decideixin contractar un traster en aquest tipus d’empreses, és que a l’hora de la contractació s’informin bé sobre les mesures de seguretat disponibles, tant les contraincendis com les antirobatori, així com les cobertures en la seva pòlissa d’assegurança davant de danys, sense oblidar el preguntar sobre la flexibilitat horària per als accessos i tot allò que ens provoqui dubtes o inquietuds, perquè al cap ia la fi estem deixant en custòdia de tercers els nostres estris i possessions.

 

FONTS:

* Blue Space:

http://www.bluespace.es

* Necesito un Trastero:

https://www.necesitountrastero.es/

* Oh My Box!:

https://www.ohmybox.es

* El País:

http://www.elpais.es

 

Si t’ha agradat aquesta publicació de “El lloguer de trasters: el nou negoci”, també et pot interessar

Okupes professionals: sistema legal exprés per fer fora els okupes

Okupes professionals: sistema legal exprés per fer fora els okupes

Sistema legal exprés per fer fora els okupes professionals.

Okupes professionals

L’ocupació il·legal d’habitatges s’ha convertit en un negoci massa bo i fàcil per a les màfies i els okupes professionals, per això, el nombre de usurpacions no deixa de créixer. L’última dada de què disposa la Secretaría de Estado de Seguridad correspon a 2017, quan es va registrar la xifra més alta dels últims cinc anys: 10.619 ocupacions il·legals denunciades o investigades per les forces i cossos de seguretat. Es tracta d’un 5,8% més que l’any anterior (9.998). Catalunya (4.123) és una de les comunitats autònomes més castigadas. I, per ciutats, va ser Barcelona, ​​amb 3.072 denúncies, segons el Ministerio de Interior.

Es calcula que a Espanya hi ha més de 87.000 habitatges ocupats de manera il·legal, segons l’Institut Cerdà. A l’ombra hi ha les que no es denuncien per por o coaccions, de manera que podrien superar les 100.000. I el que és pitjor: no només ha canviat el perfil del que ocupa, sinó també del tipus d’habitatge. Ens trobem cada dia amb problemes en xalets i urbanitzacions de luxe. El okupa ja no és només una família sense recursos. La xacra són les màfies que proliferen.

Però els propietaris tenen des de fa sis mesos un nou aliat en el seu bàndol. La nova llei de desnonament exprés (Llei 5/2018, de 11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil) compleix mig any i, tot i que és aviat per treure conclusions, ja es poden veure millores pel que fa a l’viacrucis anterior que suportaven milers de persones i que podia allargar-se fins a dos anys.

La millora més important és que permet als propietaris acudir a un judici civil de desnonament per recuperar la possessió de les seves propietats en un curt període de temps i amb menys costos. Ara la via civil és la forma més ràpida i adequada per solucionar la majoria d’ocupacions.

Fins a juliol de 2018 la legislació processal no disposava d’instruments ràpids i eficaços. Es deia a la policia per identificar els ocupants i obrir la via penal, la qual cosa era un autèntic calvari. Els processos eren tan llargs i poc efectius que els afectats preferien pagar diners a l’okupa perquè abandonés la casa.

Demanda civil

Ara n’hi ha prou amb presentar una demanda civil de desnonament perquè en circumstàncies normals, i en el termini aproximat d’un mes, el propietari pugui recuperar l’habitatge. No tots els jutjats de primera instància tenen la mateixa càrrega de treball ni la mateixa celeritat a l’hora d’admetre a tràmit una demanda, però la veritat és que en no més de tres a cinc mesos un propietari o arrendatari pot tornar a entrar al seu habitatge amb seguretat.

La llei introdueix mesures quesuponen un gran pas. S’adopta una mesura cautelar ràpida i és que l’ocupant acrediti en un termini de cinc dies, des de la notificació, l’existència de títol jurídic de la casa (contracte de lloguer, escriptura de compra …). Si no ho fa, el jutge autoritza el desnonament, acordant data i hora de llançament. I, a més, la interlocutòria no és susceptible. El que pot alentir el procés és que l’ocupant contesti a la demanda manifestant que té un títol que l’habilita a estar a la casa, que sol ser fals o sense valor jurídic.

La nova norma protegeix els propietaris i també a les Administracions Públiques amb habitatge social, que poden reclamar aquestes cases per a la seva veritable finalitat: donar un sostre a les persones en situació d’exclusió social.

Però no inclou a entitats financeres, promotores ni fons d’inversió. Aquest és l’escletxa que probablement aprofitaran les màfies i els okupes professionals per ocupar un ampli parc d’immobles de “fons voltor” i bancs.

Tot i que la via civil no distingeix entre habitatge habitual o segona residència, està més pensada per a l’últim cas. Perquè si els okupes entren al teu habitatge habitual perquè t’has anat a comprar el pa o de vacances és un delicte de violació de domicili i, en aquest cas, cal trucar a la policia immediatament.

En aquest cas, la immediatesa és la clau perquè la policia pugui treure els ocupants sense un procés judicial al considerar-se un delicte flagrant, és a dir, l’ocupació s’està produint o acaba de passar i hi ha testimonis.

Màfies

La proliferació de màfies no només ha motivat canvis legals que, per cert, no han acabat. La setmana passada el PP proposava penes de presó per als okupes i desallotjaments policials en 24 hores. Al voltant de l’ocupació s’ha dissenyat una bateria de productes i serveis per a tractar d’evitar les ocupacions.

Moltes companyies d’assegurances cobreixen les despeses judicials de la desocupació en les seves pòlisses multirisc de la llar. És el cas de Mútua de Propietaris, que també es fa càrrec de les despeses per reclamar els danys en l’habitatge. Finques Chicote ofereix des de l’any 2007 als seus clients aquesta modalitat de assegurances, ja que som agents d’aquesta companyia.

També Mapfre garanteix la protecció i ajuda a l’assegurat per emprendre accions penals i civils. A més, la cobertura d’assistència jurídica cobreix l’apropiació indeguda de béns fins al límit assegurat, així com els actes vandàlics. Finques Chicote també col·labora amb aquesta asseguradora, per la qual cosa podem oferir aquest tipus d’assegurances als nostres clients.

Però com més val prevenir que curar, els propietaris més temorosos tenen un vast mercat de productes dissenyats per evitar la “puntada a la porta”. En 2018 la instal·lació de sistemes antiokupa ha augmentat més del 50%. Ja no només són els grans grups inversors, sinó que el nombre de particulars que lloguen aquests sistemes per protegir els seus habitatges buits és cada vegada més gran.

Finques Chicote treballa amb diverses empreses de seguretat, les quals, entre els seus productes, hi ha les portes i pantalles d’acer que permeten l’entrada autoritzada mitjançant claus de seguretat; alarmes sense cablejat per a pisos buits; i portes amb pany electrònic per controlar l’accés de forma remota.

 

FONT: El País

https://elpais.com/economia/2019/02/01/actualidad/1549033172_767465.html

 

 

 

Si t’ha agradat aquesta publicació de “Okupes professionals: sistema legal exprés per fer fora els okupes”, també et pot interessar

Aprofitar l’energia solar que reben les façanes

Aprofitar l’energia solar que reben les façanes

Aprofitar l’energia solar que reben les façanes

El Grup de Recerca SWIFT (sigles de Solar and Wind Feasibility Technologies) de la Universitat de Burgos (UBU) ha mesurat la radiació solar que reben les façanes dels edificis en un estudi experimental dut a terme a la ciutat de Burgos.

Els resultats apunten que les instal·lacions fotovoltaiques verticals poden ser viables i que, en el futur, la combinació adequada de les superfícies disponibles serà clau per aconseguir edificis de consum energètic gairebé nul.

 

Aprofitar l’energia solar del vidres fotovoltaics que substitueixen els vidres tradicionals

En els últims anys s’han desenvolupat panells fotovoltaics que poden ser adaptats o integrats en edificis, com els vidres fotovoltaics, que substitueixen els vidres tradicionals de les finestres o es poden integrar en les façanes de vidre dels grans edificis.

Així mateix, també hi ha desenvolupaments per a incorporar a tendals, marquesines, a les lames de les persianes o que s’integren directament substituint part del mur, com si fos un material decoratiu de la façana.

 

Aquests productes ja es poden veure en molts edificis, nous o rehabilitats, d’ús públic o residencial però ¿se sap quanta energia solar reben? Quan es dissenya una instal·lació fotovoltaica, un dels aspectes clau perquè la seva eficiència sigui la màxima és que els panells estiguin adequadament col·locats i que rebin la màxima quantitat de radiació solar possible.

La radiació màxima s’aconsegueix quan els raigs solars incideixen perpendicularment sobre el panell. Però això depèn de la latitud en què es troba la instal·lació i del dia de l’any.

 

Així, és fonamental conèixer les dades de radiació solar del lloc on s’instal·len els panells per saber quanta energia podrien produir i analitzar la seva viabilitat econòmica. Però les dades que s’utilitzen actualment per dimensionar les instal·lacions fotovoltaiques són els obtinguts per al pla horitzontal, aquells que es mesuren de forma habitual a les estacions meteorològiques.

 

Amb l’objectiu de determinar la quantitat exacta d’energia solar que s’obté a les façanes, l’equip de la UBU va mesurar experimentalment l’energia total rebuda en superfícies verticals orientades a les quatre direccions cardinals (nord, sud, est i oest), utilitzant una instal·lació que disposen a l’Escola Politècnica Superior de Burgos.

En total, van realitzar mesures durant 45 mesos de manera contínua, seguint uns estàndards de qualitat molt restrictius per assegurar que les dades eren fiables.

 

Els resultats apunten que les instal·lacions fotovoltaiques verticals són completament viables.

Encara que els edificis consumeixen de manera contínua, les façanes reben l’energia a hores diferents depenent de la seva orientació. Es va obtenir que, en els mesos d’hivern, la façana sud rep més energia que la superfície horitzontal en la mateixa localització, de manera que una instal·lació en aquesta façana produeix més que la col·locada a la teulada.

 

Així mateix, les façanes est i oest produeixen aproximadament la meitat que la superfície horitzontal, perquè una rep el sol de matí i una altra el de tarda, però entre les dues es podria distribuir la producció al llarg de tot el dia. Fins i tot la façana nord produeix aproximadament un 25 per cent de la superfície horitzontal en la mateixa localització.

 

Es tracta, en definitiva, de combinar adequadament les superfícies disponibles i aprofitar també altres avantatges de les instal·lacions, com la millora de l’envoltant de l’edifici o fins i tot de la seva estètica.

 

Tots sabem que l’orientació sud és sempre la més assolellada, la que rep més hores de sol al llarg de l’any, però no s’ha de menysprear l’energia que es rep en altres orientacions. La superfície disponible a les ciutats és limitada i, però, és on més interessa disposar d’energia ja que és on es consumeix.

Amb aquest estudi per aprofitar l’energia solar, s’analitza les possibilitats de superfícies que, en principi, podrien semblar poc adequades per acollir instal·lacions fotovoltaiques. Però l’estudi també és important per a conèixer l’energia tèrmica que es rep a través de cada façana i la il·luminació natural disponible.

 

FONT: Noticias de la Ciencia y la Tecnología

https://noticiasdelaciencia.com/art/31342/aprovechar-la-energia-solar-que-reciben-las-fachadas-clave-en-la-edificacion-del-futuro

 

Si t’ha agradat aquesta publicació de “Aprofitar l’energia solar que reben les façanes”, també et pot interessar