Electricitat verda autogenerada en comunitats de veins.

Electricitat verda autogenerada en comunitats de veins.

Electricitat verda autogenerada en comunitats de veins.

 

Encara que per a molts siguin només una font de conflictes, les comunitats de veïns són un dels grans camps on es jugui la propera transformació energètica del país. El Reial Decret llei 15/2018 de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, aprovat pel Govern, atorga als edificis comunitaris un paper fonamental en l’impuls de les energies renovables i els nous plans de mobilitat sostenible.

D’una banda, el text aixeca les barreres a l’autoconsum d’energia i fa possible la instal·lació de fonts alternatives de generació fotovoltaica a les teulades dels habitatges. La nova regulació, tal com s’informava en el article del 8 d’octubre, suprimeix els peatges per la connexió a la xarxa elèctrica i redueix el cost de la inversió, accelerant la seva amortització i implantació.

Companyies elèctriques i bancs s’han llançat ja a per aquestes comunitats amb plans de finançament de les instal·lacions que faciliten el pagament del cost amb els propis estalvis energètics que atorga el seu ús. En vuit anys la inversió per a una instal·lació petita pot estar amortitzada

Electricitat verda

El cost és molt variable en dependre de la grandària de la teulada. Cada quilowatt de potència necessita al voltant de sis metres quadrats i suposa un cost d’uns 1.500 euros. És a dir, per una teulada d’uns 60 metres quadrats, la inversió en plaques per aconseguir una potència de 10 quilowatts seria de 15.000 euros.

El text aprovat pel Govern també permet que l’energia generada per la instal·lació d’autoconsum sigui destinada als usos privats dels habitants de l’edifici, i no només als serveis comuns -ascensor, il·luminació portals …- com fins ara. Això ajudarà al fet que els propietaris vegin directament al final de mes els beneficis de poder generar la seva pròpia electricitat en la seva factura.

 

La transició que començarà a les teulades s’estendrà després als garatges.

Els nous plans de mobilitat elaborats pel Govern advoquen per la prohibició dels vehicles de combustió i l’impuls d’aquells moguts per electricitat. El pla proposa que les restriccions al trànsit comencin abans de 2023 a les ciutats de més de 50.000 habitants i que les gasolineres que més venen tinguin operatives les seves instal·lacions de recàrrega 15 mesos després que entri en vigor la nova llei.

D’aquesta manera, els garatges col·lectius privats s’han convertit en el gran caramel per a les empreses energètiques. Els edificis hauran de fer la connexió de servei per facilitar als veïns que ho requereixin l’opció de portar la llum a les seves places de garatge. Segons la mida del garatge i l’antiguitat de l’edifici, el cost estimat és d’entre 300 i 2.500 euros, tot i que el lloc de recàrrega en últim terme aniria amb cost al particular que es vulgui comprar un cotxe elèctric.

Els concessionaris estan arribant a acords fins i tot amb les mateixes companyies energètiques per incloure el carregador a la venda del vehicle. A Alemanya ja hi ha sis milions de llars produint la seva pròpia electricitat. Les oportunitats ara a Espanya són encara més grans.

 

FONT: El Mundo

http://www.elmundo.es

Si t’ha agradat la publicació de “Electricitat verda autogenerada en comunitats de veins”, també et pot interessar

Cases modulars: pros i contres.

Cases modulars: pros i contres.

Cases modulars: pros i contres.

 

I si la teva nova casa és modular? Abans de decidir, analitza pros i contres.

L’edificació d’un habitatge fabricat en un taller i transportat en la seva ubicació definitiva competeix amb l’obra nova tradicional, però hi ha peculiaritats que és millor conèixer per endavant.

La reactivació del sector de la construcció, que al juliol va ostentar el creixement en permisos d’obra nova més consistent des de 2008, té un actor relativament nou en les anomenades cases modulars, és a dir, aquelles estructures i tancaments que es fabriquen per parts en un taller , per a ser transportades i acoblades posteriorment en el lloc escollit pel propietari. Segons dades del directori de professionals de la construcció Habitissimo, les edificacions modulars han passat d’unes 2.000 el 2015 a 7.000 el 2017, un valor absolut sens dubte residual comparat amb l’obra nova tradicional -ja que només entre agost de 2017 i juliol de 2018 es van visar 93.655 habitatges de nova planta-, però que suposa un increment del 250% en dos anys.

Davant de les innegables avantatges d’aquest tipus d’habitatge, hi ha també traves, que el potencial usuari haurà de conèixer i avaluar abans de decantar-se per ell.

L’estalvi de diners i temps d’espera, i el disseny personalitzat, són les principals avantatges competitius de les cases modulars, segons l’opinió dels professionals que es dediquen a la seva fabricació i venda. “Els terminis de lliurament passen de 18 o 24 mesos de la construcció tradicional a aproximadament la meitat”, segons el gerent d’industrialització de Aedas Homes, el negoci, basat en la fabricació industrialitzada de residències li permet oferir habitatges unifamiliars adossats de 197 metres quadrats per 370.000 euros a Torrejón de Ardoz (Madrid), entre d’altres projectes.

En tractar-se d’un procés industrialitzat, el control de qualitat és major, així com la relació entre qualitat i preu. Les economies d’escala que es poden fer en la producció, llavors, són clau per entendre aquests avantatges.

Així com es diu que una casa no es construeix a partir de la teulada (o, potser, sí, en el cas dels habitatges modulars), de la mateixa manera, abans de decidir el disseny del seu futur domicili, el propietari haurà de tenir un terreny sobre el qual edificar-lo. Haurà de ser urbanitzable i, si és pla, el projecte serà més senzill i barat, encara que no ha d’haver problema per modificar-lo o adaptar l’habitatge a les seves característiques

En el cas de no haver-ho adquirit encara, el terreny es podria comprar a través d’un préstec al consum, que l’import màxim serà de 60.000 euros. Una hipoteca també és una opció, però és molt probable que amb ella no es pugui finançar més que el 50% o el 60% del valor de la compra del terreny, amb un termini d’amortització d’entre 10 i 15 anys.

El pas posterior és la subscripció d’un préstec hipotecari, anomenat autopromotor, per a la construcció de l’habitatge. Les cases modulars són hipotecables com qualsevol habitatge que s’hagi de construir. Obtenir una hipoteca si ja s’ha constituït una altra per a adquirir el terreny no és tan fàcil. En aquest cas, les entitats finançaran només el 60% del valor de l’immoble. A més, si poden canviar d’ubicació amb tan sols pujar-los a un camió, no podran considerar-se béns immobles. Per tant, els bancs només concediran un préstec al consum o una hipoteca sobre un altre bé com a garantia.

Per contra, si l’habitatge comptés amb fonamentació, accés a subministraments, llicència i projecte, rebria el mateix tractament que un bé immoble. La clau està en aquests elements, que són altres tantes condicions d’accés al Registre de la Propietat.

Però, si en l’habitatge de construcció tradicional es finança habitualment fins a un 80% de la taxació, com taxar una casa modular si l’edifici no s’ha construït encara? En aquest supòsit, per determinar el valor futur de la casa, “la companyia taxadora examinarà el projecte d’obra juntament amb el terreny. Per contra, quan l’habitatge modular pertany a una promotora immobiliària, com en el cas de Aedas Homes, el futur propietari podrà sol·licitar una hipoteca normal i corrent. Les condicions són les mateixes que en qualsevol promoció d’obra nova.

Com passa en qualsevol tipus de construcció, el client haurà de comptar també amb la llicència urbanística i d’obra, un permís atorgat per l’Ajuntament en què s’ubicarà el immoble. El seu cost ronda el 2% del valor del terreny. Altres llicències complementàries poden ser demandades per les administracions locals.

Un cop construïda la casa, caldrà sol·licitar la cèdula d’habitabilitat, el preu és l’1% del cost de l’habitatge, així com l’alta de tots els subministraments. La majoria de les empreses del sector s’encarreguen de preparar tota la documentació necessària per a presentar als ajuntaments i, d’aquesta manera, legalitzar l’habitatge.

Tampoc caldrà oblidar-se del segur de llar. En aquest tipus d’habitatge cal prestar atenció a la possible presència de materials combustibles, així com al fet que moltes instal·lacions corren per sota del forjat i les comeses estan enterrades, el que redueix l’eficàcia d’algunes assegurances.

Un altre element que cal tenir en compte és que, en venir la casa literalment muntada de fàbrica, moltes vegades no es trobaran reparadors independents i el client haurà de buscar al fabricant perquè li gestioni qualsevol incidència. “Això implica buscar un assegurador que estigui disposat a indemnitzar abans de la reparació. Tampoc haurà de posar pegues quan el seu client sol·liciti perit i indemnització i haurà de ser àgil en la gestió i el pagament.

 

FONT: El País

http://www.elpais.es

Si t’ha agradat la publicació de “Cases modulars: pros i contres”, també et pot interessar

Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal

Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal

Seminari: Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal.

El proper 22 de novembre a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, tindrà lloc el Seminari “Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal” que abordarà la nova doctrina jurisprudencial sobre habitatges d’ús turístic (STSJ de Catalunya, de 13 de setembre de 2018), la nova doctrina jurisprudencial en matèria d’ascensors (STS de 21 de juny de 2018), entre altres novetats jurisprudencials d’interés.

Per impartir les ponències d’aquests seminari assistiran prestigiosos conferenciants que uneixen a la seva experiència professional, una provada capacitat d’anàlisi, entre els quals es trobarà el conegut advocat i conferenciant Alejandro Fuentes-Lojo Lastres.

Amb l’objectiu d’estar sempre actualitzats i al corrent de les novetats legals que puguin afectar els nostres clients i a les Comunitats de Propietaris que administrem, el personal del Departament de Comunitats de Finques Chicote al complet, té previst assistir a aquest Seminari.

Programa del Seminari:

Matí

09:45 h. OBERTURA

Sr. Joan Ràfols Esteve – President de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.

 

10:00 h. LES CLÀUSULES ESTATUTÀRIES I LES PROHIBICIONS DE DETERMINADES ACTIVITATS:

– Validesa de les clàusules estatutàries de prohibició d’ús.

– Validesa de clàusules d’exempció de despeses.

– Supòsits de clàusules abusives. Procediment a seguir.

– Modificació del sistema de repartiment de despeses.

Sr. Alejandro Fuentes-Lojo Lastres – Advocat. Soci Director Bufete Fuentes Lojo.

12:00 h. LA RECLAMACIÓ DE DEUTES COMUNITARIS:

– El procediment monitori: requisits de procedibilitat. Problemes de legitimació activa i passiva.

– La reclamació de deutes futurs.

– L’afecció real per deutes comunitaris.

– La terceria de millor dret.

Sr. Josep Llobet Aguado – Magistrat del Jutjat de Primera Instància nº 7 de Barcelona.

 

Tarda

16:15 h. LA RESPONSABILITAT DELS ÒRGANS DE LA JUNTA

– El càrrec de President: obligacions i responsabilitat.

– El càrrec del Secretari Administrador: obligacions i responsabilitat.

Sr. Vicente Magro Servet – Magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem. Doctor en Dret.

 

18:00 h. OBRES A LA COMUNITAT DE PROPIETARIS:

– La instal·lació d’ascensors.

– El canvi d’ús de local a habitatge.

– Operacions de divisió, segregació i agregació de pisos.

– Obres en elements comuns d’ús privatiu.

Sra. Rosa Mª Méndez Tomás – Magistrada del Jutjat de Primera Instància nº 32 de Barcelona.

 

Més informació en:

http://www.enfoquexxi.com

Si t’ha agradat la publicació de “Seminari: Últimes novetats jurisprudencials en Propietat Horitzontal”, també et pot interessar

Catalunya suprimeix els tipus reduïts en AJD

Catalunya suprimeix els tipus reduïts en AJD

Catalunya suprimeix els tipus reduïts en AJD.

Catalunya va decidir el passat dia 13 de novembre avançar-se a la resta de comunitats autònomes i suprimir mitjançant un decret els tipus reduïts de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD).

Ara, seran les entitats financeres i no els contribuents els que paguin aquest tribut, i segons la Generalitat, ja no té sentit que hi hagi un tipus reduït per a tres col·lectius: persones amb discapacitat, menors de 32 anys i els compradors d’habitatge de protecció oficial (HPO).

A partir d’ara, tots els préstecs hipotecaris mantindran un mateix tipus impositiu, del 1,5%, que seguirà sent el més alt d’Espanya i que ja tenen Andalusia, Aragó, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Galícia i Múrcia.

Amb aquests canvis, la Generalitat preveu recaptar 16,5 milions d’euros més, segons els càlculs de la Conselleria d’Economia i Hisenda.

Fonts d’aquest departament asseguren que prenen aquesta decisió per seguretat jurídica, per tal d’eliminar qualsevol dubte que puguin tenir els ciutadans i les entitats financeres. No hi haurà canvis per a les exempcions que estableix la llei per a organitzacions religioses, l’obra social vinculada a les antigues caixes d’estalvis o entitats sense ànim de lucre reconegudes per les administracions.

Fins ara, a més del tipus general del 1,5% a Catalunya, hi havia tres tipus reduïts: per als joves de menys de 32 anys que signessin una hipoteca per a la compra d’un habitatge habitual i les persones amb una discapacitat acreditada igual o superior a el 33%, se situava en el 0,5%.

En el cas de la compra de pisos en règim de protecció oficial, era del 0,1%. Aquesta regulació s’establia en la llei d’acompanyament dels Pressupostos de 2001, que ara deixa d’estar en vigor.

La gran majoria de la recaptació per AJD procedeix dels actes notarials pels préstecs hipotecaris. Aquest any, la Generalitat preveia ingressar per aquest tribut 479.400.000. Fins a l’agost, la seva recaptació es situava en els 328.100.000, un 15% més que l’any anterior. Aquesta figura és considerada com un dels millors termòmetres per conèixer el dinamisme de l’economia. A Catalunya, la seva major recaptació es va viure just abans de la crisi. El 2006, va ingressar 1.663 milions, i el 2007, 1.502.000.

A partir de 2008, va experimentar una caiguda en picat: 892 milions el 2008, 624 el 2009, 519 el 2010, 477 el 2011, 365 el 2012 i 301 el 2013. No obstant això, en els últims cinc anys s’ha anat recuperant: 308 milions el 2014, 368 el 2015, 398 el 2016 i 460 el 2007, la dada més alta en set anys. Però segueix sent una quarta part del màxim històric abans de la crisi.

FONT: Diario Expansión

http://www.expansion.es

 

Si t’ha agradat la publicació de “Catalunya suprimeix els tipus reduïts en AJD”, també et pot interessar

La compra d’habitatges sobre plànol

La compra d’habitatges sobre plànol

La compra d’habitatges sobre plànol.

La compra d’habitatges sobre plànol o adquirir una llar que es coneix virtualment té avantatges, però cal estar atent a algunes qüestions per evitar sorpreses.

Els controls perquè no torni a haver-hi una superproducció de cases; la descompensació entre la demanda i l’oferta d’habitatges; les condicions de finançament per a la seva construcció; una major facilitat per al pagament, i la possibilitat d’adaptar les característiques d’aquesta llar a les necessitats del potencial comprador, fan que moltes promocions es realitzin sobre plànol.

Encara que, en general, el principal atractiu de la compra d’habitatges sobre plànol és econòmic, ja que, de vegades, pot portar algun descompte per al comprador, aquest també ha de saber els riscos que assumeix amb aquesta elecció.

els principals riscos tenen a veure amb la solvència del promotor i del projecte que es va a executar; amb el calendari establert dels pagaments a compte; el compliment dels terminis de lliurament de l’habitatge, i les característiques i qualitats de l’immoble contractades.

Cal no oblidar que els terminis de lliurament és poden veure afectats per molts diversos motius.

Entre d’altres, la inseguretat jurídica per canvis normatius i en matèria d’urbanisme per anul·lació de planejaments, encara que es compti amb llicència d’obra.

En una decisió tan important com és la compra d’un habitatge, principalment si és el primer, no es pot donar puntada sense fil. El Colegio de Registradores, en la seva guia “Cómo comprar una vivienda en España”, recomana “no signar contracte, ni lliurar quantitat a compte alguna, sense comprovar que la promotora amb la qual estem contractant existeix, i que la persona que signa en el seu nom està facultada per fer-ho.

Per obtenir certa informació de la companyia en qüestió, que ens porti a verificar que estem davant d’una empresa solvent i amb trajectòria en el sector, és important acudir al Registre Mercantil, i també visitar pàgines webs especialitzades en anàlisi de solvència, com ara Axesor i Einforma, entre altres.

Així mateix és important el consultar en el Registre de la Propietat que el solar sobre el qual es construirà és propietat de la promotora i que l’edificació que s’aixecarà ha estat autoritzada per l’ajuntament, mitjançant la concessió de la corresponent llicència.

Però, hi ha més aspectes que s’han de tenir en compte abans de la signatura del contracte: A més de revisar tota la documentació que la promotora faciliti, és convenient que el contracte signat se l’incorpori amb detall les característiques de l’immoble i vagi acompanyat d’uns plans; adjunti una memòria de qualitats detallada; concreti clarament el preu final de l’habitatge més impostos i la forma de pagament (confirmant que les quantitats avançades per part del comprador estan degudament assegurades), i determini amb precisió la data de lliurament de les claus al comprador.

Pot succeir, no obstant, que els promotors no atenguin les sol·licituds de documentació annexa, o a les exigències dels demandants dels seus habitatges, de manera que només ofereixin la possibilitat d’adherir-se al contracte-formulari realitzat específicament per a la promoció. En aquests casos només cal no acceptar el contracte i buscar una altra promoció en competència que actuï de manera més transparent.

Plano de construción

 

I si la construcció no s’inicia o no arriba a bon fi en el termini convingut de lliurament? En principi, el comprador no ha de tenir problema en recuperar les quantitats que va avançar si la promoció es malmet. La Llei d’Ordenació de l’Edificació vigent obliga els promotors a garantir la devolució de les quantitats lliurades més els interessos legals, mitjançant un contracte d’assegurança de caució subscrit amb entitats asseguradores degudament autoritzades per operar a Espanya, o aval solidari emès per entitats de crèdit degudament autoritzades.

Ara bé, la contractació d’aquestes assegurances és obligatòria per a la promotora des de l’obtenció de la llicència d’edificació, de manera que les quantitats que puguin lliurar-se a la mateixa amb anterioritat poden no estar garantides, motiu pel qual no és aconsellable realitzar pagaments abans.

FONT: El Mundo

http://www.elmundo.es

Si t’ha agradat la publicació de “La compra d’habitatges sobre plànol”, també et pot interessar